El cicle "Dilluns de poesia a l’Arts Santa Mònica", obre un espai públic per donar a conèixer, amb regularitat al llarg de l’any, les veus més remarcables de la poesia catalana i internacional a Barcelona. 
 Els teus poemes tenen cos, 
 un cos secret i amic alhora: 
 la galta que s’afaita davant del mirall, 
 els pits com llimones, 
 el panxell de les cames, 
 la Boca de plor, 
 les aixelles i els malucs 
 un dissabte d’estiu a Barcelona. 
 I tenen urpes mítiques de ferro 
 però també mans que allarguen el braç 
 per abastar els estels com raïms d’or. 
 I la mirada esporuguida d’un infant 
 en descobrir branquillons 
 que delaten un parany que tots teníem. 
 Tenen Homes que es banyen, 
 que són homes que viuen i es renten 
 de les males passades del món. 
 Tenen Natura morta amb nens
 que pedalen sense mans. 
 I tenen dones que són cases 
 que es fan a poc a poc. 
 ¿I en cos de camisa els escrius 
 aquests cossos que són nostres? 
 Ara el verd d’aquest cos és dolor. Ara, esperança 
 La llarga cabellera 
 dels teus versos és el temps. 
El triomf del present,
  Focs d’octubre,
  Dos dies més al sud,
  L’edat d’or.
 Als primers, la vida et crema! 
 Als darrers Seixanta-un poemes, 
 molta vida s’ha esfumat. On han anat les hores? 
 Et sents com la dona de Lot que mira enrere: 
 toques les formes del passat, 
 recordes el volcà de foc en cada peix vermell 
 i tibes una mica més encara aquest poc temps, 
 poruc de tot, content de res. 
Gemma Casamajó
 Periodista, professora i poeta 
Llibret de mà