La llar pot ser una comunitat o una família, un recer davant dels elements o un punt per tornar i per tenir la il·lusió que controlem la nostra vida. També és un lloc per intentar fer el món a la nostra mida, i si el món que voldríem conté coses que no existeixen en el nostre pla, la llar pot constituir-se com un intent de portal o passadís cap a un pla que ens agradaria habitar.

Una flor és una pintura mural i una font. És un lloc per estar a gust, per seure a no fer res, a estar-s’hi. Per escoltar com cau l’aigua. Poca cosa més.

És bonic pensar que en aquest mateix lloc, fa temps, també se sentia l’aigua, encara que la font era més al centre.

Quan passa el mateix en un mateix lloc, però amb anys, dècades, segles per entremig, penso que el lloc està content. Com si recordés la seva infància en la seva vellesa per viure una cosa semblant, una cosa cíclica obligatòria.

Autor:Julio Linares

Julio Linares (Toledo, 1985). Després de llicenciar-se en Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid se’n va a viure a la selva del Brasil. Allí coneix l’ayahuasca, és assaltat a punta de pistola i s’interessa pels vaixells. Aconsegueix feina de mariner i navega fins al mar Carib. Torna a Toledo per enfrontar-se al llinatge d’antiquaris. No aguanta gaire i torna a Amèrica en cerca d’aventures. Treballa en llocs no gaire legals i amb els diners que guanya es compra mig veler a la República Dominicana. Una màfia local li arrabassa el vaixell i fuig del país. Torna a intentar ser antiquari a Toledo. No ho pot fer. Ara es dedica a pintar.

Suport amb el muntatge: Albert Jorquera

Agraïments: El Rancho, Pedro Pinilla Braojos, El Cojonudo, Maria Cecilia Güelfi