Laboratori de cos i moviment

Fruit del preciós treball grupal dirigit i coordinat per Zoe Balasch dins del laboratori Corpografies inclassificables, dut a terme al Centre d’Arts Santa Mònica entre setembre de 2023 i maig de 2024 i culminat amb la performance de llarga durada 1518/840 Transitar l’invisible, sorgeix un col·lectiu de recerca i exploració des del cos, la dansa, el moviment, la performance i la veu.

Aquest conjunt heterodox format per vuit integrants provinents de diferents disciplines, la majoria dels quals no es dediquen professionalment a la dansa o la performance, es crea el setembre de 2024 com a grup resident a proposta del mateix Santa Mònica, amb l’ànim de desenvolupar un procés creatiu comú, on l’aprenentatge i la formació continua, i alhora investigar l’expressió creativa tan personal com grupal.

A més de l'exploració corporal, s’indaguen noves vies de creació artística des de l'autogestió, la grupalitat i l’horitzontalitat tot cercant l'equilibri, sovint complex i inestable, entre l'individu i el col·lectiu.

Amb una primera performance titulada “Al final tot té sentit (si no li trobes sentit, és que no és el final)”, realitzada el gener del 2025 en el marc dels Dimecres de So i Cos a la Sala Bar, el grup s’obre a col·laborar amb el mateix centre i a elaborar les seves pròpies propostes.

Ivan Bercedo i Sales (Barcelona, 1969)
Arriba a la dansa comunitària sense una formació prèvia i passats els quaranta anys. Des d’aquell moment ha participat en diferents projectes com Barris en dansa, BesòsCreació i Atotaixodansa, entre d’altres. Actualment es dedica professionalment a l’arquitectura a l’estudi Mizien i en el passat ha treballat com a editor, comissari i dissenyador d’exposicions.

Julieta Ferraro (Rosario, Argentina, 1982)   
Ballarina, actriu i performer. Professora nacional de dansa contemporània, titulada pel Professorat de Danses, Argentina. A Argentina cursa estudis com a actriu a l’Escola Nacional de Teatre, i música a la Universitat Nacional (cant i violí). Treballa com a ballarina de la Companyia Provincial de Dansa Contemporània de Rosario i com a actriu a la companyia estable del Ministeri de Cultura. S’especialitza en dansa experimental i teatre físic a l’escola Kim Physical Theatre a Berlín, on es va formar en la tècnica Body Weather. A partir del 2013 comença la seva formació a la Universitat Nacional de les Arts en la carrera de Cinema. Des d’aquest moment es dedica a ser intèrpret en diverses produccions de cinema, especialitzant-se en cinema experimental i videodansa. També es forma en kalaripayattu, art marcial, a l’escola Hindustan Kalari Sangham a Calicut (Índia). A partir del 2018 es forma en els estudis de dansa Siobhan Davies a Londres. 

Helena Minguet Sánchez (Cornellà de Llobregat, 1986)    
Llicenciada en Sociologia i Magisteri. Fa deu anys que treballa a un museu i ho combina amb les seves passions artístiques. S'ha format amb múltiples professionals de les arts escèniques, dansa, cos i veu. Ha fet també diverses formacions vinculades a l'autoconeixement i la teràpia. Gestiona i programa activitats a l'Espai Llavor de Cornellà, on també imparteix tallers de veu lliure i desenvolupa una de les seves altres fonts creatives: la cuina. És practicant regular de kalaripayattu, art marcial, havent-ne rebut també formació intensiva a l’Índia.

Marika Nava (Milà, Itàlia, 1979)
Llicenciada en Història de l’Art, ha treballat com a educadora en museus, guia del patrimoni cultural i professora de llengua italiana per a estrangers. (Re)descobreix el plaer de la dansa i del moviment d'adulta i, per afició, ha seguit cursos de diferents estils de ball, de dansa contemporània i de dansa-teatre. Com a ballarina i performer ha participat en projectes de dansa comunitària (Barris en Dansa, Cossos d’Aigua) i en espectacles en festivals com Perpetracions, La Mercè i Dansa Metropolitana. Com a membre de la companyia de teatre performatiu Escenas Salvajes ha participat en la cocreació i en la representació de les obres originals de la companyia. És membre de la Comissió de Dansa del Centre Cívic de la Barceloneta, que es dedica a trencar barreres entre creadors i espectadors i a obrir els processos artístics al públic no professional.

Júlia Pérez Gonell (Barcelona, 1998)
Formada en Belles Arts i Humanitats, explora la dansa de forma limítrofa amb altres pràctiques. A partir d’una aproximació al cinema experimental com a programadora, inicia la seva formació en ballet clàssic i dansa contemporània, al mateix temps que s’introdueix a la pràctica performativa amb Collectivo 31, Gènova-Carrara.

Guillem Rodri (Sant Andreu, 1977)  
Estudia dibuix i il·lustració a l’Escola Massana, audiovisual de la mà de Manel Muntaner, música amb el màster d’improvisació lliure a l’ESMUC, entre altres formacions. S’introdueix en el moviment amb l’Aikido i el Taitxí, fet que li obre l’interès per la dansa, on ha practicat contemporani, Body Weather, dansa improvisació i contact improvisació. La seva formació en el moviment corporal ha reeixit principalment amb la participació i creació de l’associació As d’Arts i de l’organització Eix Festival internacional de Dansa Improvisació, que va per la tretzena edició. És organitzador i intèrpret del Cicle Indeterminat d’improvisació lliure de música i dansa amb més de trenta-cinc sessions realitzades.

Toxifics Laperallimonera (Lleida, 1962)
Des de molt jove Marta Trepat es va sentir atreta per l’art, primer per les arts plàstiques a causa de l’ambient familiar i més endavant la dansa la va enganxar. Va cursar estudis de les dues disciplines a través de les quals es centra la seva forma de vida. Ha participat en diferents esdeveniments i exposicions. Les seves obres es caracteritzen per l’eclecticisme. Bàsicament segueix el gest, la concentració en el silenci i la dansa contemporània amb tendències dins de la performance i l’acció pictòrica.

Pamdenàs (Barcelona, 1966)   
Jordi Vizcaíno Guillén, llicenciat en Filosofia i expert en poetes enigmàtics, és formador de la Cultura Seitai,  locutor, rapsoda i activista cultural. Sempre relacionat amb el moviment corporal, la veu i el teatre, ho considera un àmbit de creixement personal, i no només un fet estètic.