Sense esquerda no hi ha punt de llum

Exposició

09 - 25.10.2025 | Exposició

Artistes:

Sofía Archer, Lu Chieregati, Efe Ce Ele, Lucía Egaña Rojas, Sergio Fausttini, João Fiadeiro, Núria Güell, Jokkoo Collective, Bruna Kury, Márcia Lança, Las Mediocre, Xavier Manubens, Manicure, Merci Xula, Jorge Nieto, Calixto Neto, Norma Pérez, Daniel Pizamiglio, Puzzlemania, Mar Reykjavik, Victor Ruiz Colomer, Serrucho, Leticia Skrycky, Tres Peons i Mónica Valenciano

Taula curatorial:
Tomas Aragay, Sofía Asencio, Carolina Campos i Sara Manubens.

Entrada lliure

Inauguració:
9 d’octubre de 2025, a les 19 h. Performance inaugural de Jokkoo 19:30 h.

Obertura de les instal·lacions:
10 d’octubre de 2025, a les 18 h.

Text curatorial
Instal·lacions
Residències
Performances i activacions
Crèdits

El maó cultural imposa una mirada única per a un espectador únic. Aquest punt de vista obligatori és violentament culte. L’esdeveniment no pot tenir lloc en aquestes circumstàncies. Aquesta exposició suavitza els marges, desdibuixa les línies divisòries, genera un lloc on passen coses. Hi ha un estudi d’artistes a la planta de dalt, una sala d’exposicions a la planta del mig i un espai buit a la planta de baix. La planta de baix sembla una sala polivalent, versàtil, adaptable a qualsevol ficció o succés, una sala perversament sexy, hospitalària, retràctil i llesta per fer-se servir. 

Normalment, hi ha un teatre molt gran al centre de la ciutat. És un teatre per a les belles arts i només les obres de màxima qualitat i rigor s’hi exhibeixen. I, també normalment, hi ha altres teatres més petits, voltants i perifèrics, adequats per a les baixes passions. Són males còpies del primer i també els seus artistes, que són mediocres i vulgars. Fan servir postissos i micròfons, però no saben què fan. 

Si els nivells d’atenció són múltiples, els cossos també ho han de ser. Hi ha una persona mirant fixament un punt de llum sobre la paret, que es mou de manera gairebé imperceptible. Al seu costat, una altra persona mira cap amunt perquè hi ha una esquerda al sostre. “Sense esquerda no hi hauria punt de llum”, comenten. En aquell moment sonen unes trompetes, sembla que el so arriba per darrere. En girar-se, descobreixen que els han crescut els cabells prenent la forma d’animals i, ara, un núvol amenaça de descarregar al seu damunt. No s’ho diuen, però volen tornar-hi.

Una trama inesperada i una mica deslocalitzada, un desviament polític, un imprevist. Una trama a diverses escales, grandiloqüents i minúscules. Persones que produeixen les trames, que les munten i les desmunten, que les anuncien. I també, la possibilitat d’entrar a les trames, encoratjar-les, sacsejar-les i després explicar-les. Grapejar el que va passant. I, malgrat tot, apareix la impossibilitat de relatar el que va passar.

L’esdeveniment és gasós, no es pot agafar. L’esdeveniment és flexible i subjectiu, és laxant, depuratiu, miraculós. Apareix per sorpresa, davant teu, quan no t’ho esperes. És pràcticament atmosfèric: depèn dels graus d’humitat en un ambient. I a Barcelona hi ha molta humitat. Una ciutat higiènicament ruixada d’esdeveniments. 

En quines condicions apareix un esdeveniment? Hi ha intimitat en l’esdeveniment? A quina distància del que passa està el meu cos? L’esdeveniment som nosaltres? 

Instal·lacions

Residències

Performances i activacions

Mostrant 6 elements de 33

Sense esquerda no hi ha punt de llum

Instal·lacions

Residències

Performances i activacions

Crèdits

Subscriu-te al nostre butlletí!