Com a part del cicle Perdre el temps per guanyar espai, els Gremis d'Espais, Comunicació i Participació de les Mòniques conviden el 3 de maig a les 19h a iniciar una deriva urbana acompanyats de Francesco Careri. 

La noció de Deriva és fonamental per al treball de nombrosos col·lectius de teatre i art, d'arquitectura i geografia, però el terme sovint també és usat més pròxim al final del caminar, o deambular. La pràctica de la Deriva permet i amplia les possibilitats de vivenciar l'espai urbà a través del trànsit entre el racional i l'irracional, el conscient i l'inconscient.

Segons Francesco Careri, la deriva és una operació construïda que accepta la destinació, però no es fusiona amb ella; abans hi ha algunes regles: establir per endavant, sobre la base de les cartografies psicogeográfiques, les direccions de penetració de la unitat ambiental a analitzar; l'extensió de l'espai d'exploració pot variar d'illa a barri i, en el màxim, “al conjunt d'una gran ciutat i les seves perifèries”; la deriva ha de fer-se en grups formats per “dues o tres persones que hagin aconseguit la mateixa consciència, ja que la confrontació entre les impressions d'aquests diferents grups hauria de permetre arribar a conclusions objectives”; la durada mitjana definida és d'un dia, però es pot estendre a setmanes o mesos.

A càrrec dels gremis d’Espais, Comunicació i Participació

Amb la participació de Francesco Careri

Francesco Careri
Francesco Careri (1966) és arquitecte i professor associat del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Roma Tres. En 1995 funda amb d’altres, el Laboratori d’Art Urbà Stalker/Observatori Nòmada, i comença accions d’art públic en la ciutat informal, estudis de les micro-transformacions fetes pels habitants i projectes d’auto-recuperació i auto-construcció. Des de 2006 és Professor del Laboratori de Disseny Arquitectònic del Curs d’ Arts Cíviques en la mateixa Facultat, es tracta d’un curs totalment peripatètic, caminant i interactuant “in situ” amb els fenòmens urbans emergents. Des del 2011 és director del Màster en Environmental Humanities de la Universitat de Roma Tres. Les seves publicacions més importants són: Constant. New Babylon, una città nómade (2001), Walkscapes. El andar como práctica estética (2002) i Pasear, detenerse (2016).
UNIROMA3

Des dels Gremis d’Espais, Comunicació i Participació de les Mòniques, s'ha preparat un petit cicle al voltant de la figura de Francesco Careri i la seva concepció de la deriva urbana, com una exploració activa de l’acte de caminar. Aquest cicle comptarà amb un club de lectura guiat per Horacio Espinosa, una conversa oberta amb Francesco Careri i Gabriela Navas, una deriva urbana des del Santa Mònica i un programa de ràdio en directe i mirant cap les Rambles.