El blanc de l’ull és allò que veiem quan algú aparta la mirada. Són els marges; rarament alguna cosa que observem.

Seguint la línia de treball d’Alendar Arilla, aquesta sessió presenta un procés d’investigació sobre la potencialitat poètica i política de la quotidianitat des de l’exploració audiovisual, textual i performàtica.

Allò quotidià, com el blanc de l’ull, sovint representa allò que veiem però que no mirem. És un concepte que associem a allò banal, allò anodí, allò que manca d’importància; però que, no obstant això, abasta tot allò que ens rodeja en el nostre dia a dia, construeix la nostra realitat i determina la nostra experiència en el món.

Amb la participació d’Alexander Arilla.

Sessió curada per Quim Pujol

Alexander Arilla (Badalona, 1991) és artista visual i educador. La seva pràctica explora la poètica i la política de allò quotidià, entenent els petits gestos, els afectes i l’humor com a estratègies crítiques.

Graduat en Belles Arts per la UB i el Royal Institute of Art d’Estocolm, Màster en Formació al Professorat de Secundària per la UB, i ha participat en el Programa d’Estudis Independents del MACBA, on també va treballar tres anys com a educador.

Recentment va formar part de la primera edició del Programa d’Investigació Curatorial de la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures, pel qual va comissariar l’exposició Nova i curiosa relació. I actualment col·labora amb aquesta mateixa institució en diversos projectes educatius.

Ha participat en nombroses exposicions i esdeveniments tant institucionals com autogestionats, i ha rebut diverses beques i premis com Sala d’Art Jove (2015 i 2021), Miquel Casablancas (finalista el 2016, 2022 i 2023), OSIC (2022) o El Respiradero de GetxoArte (2018).

Dimecres de so i cos 2024 es nodreix de les propostes de: