Pero tengo esperanza

Aprendre física (2012) és un assaig audiovisual basat en el llibre de Thomas Kuhn La estructura de las revoluciones científicas (1962). El vídeo planteja la importància de reinterpretar la història, de llegir el present i la seva possible transformació com un exercici de qüestionament d’allò experimentat; i de la visió – com veiem? per a què veiem? qui té el privilegi de manegar diversos punts de vista i per què? per què hi ha gent que cega a d’altres o per què hi ha gent que deliberadament es tapa els ulls? – a l’hora d’acordar els límits entre allò variable i invariable en la imaginació. Al seu autor, Diego del Pozo Barriuso, el mobilitzen i intriguen els processos que culturalment i políticament van encaminats a que sentim una determinada emoció, tot allò que té a veure amb la programació i estandardització de les emocions en les societats actuals. Es pregunta, per exemple: quines polítiques afectives genera l’economia?

El vídeo anirà acompanyat de la intervenció de Júlia Sánchez Cid, que a partir d’ell conversarà sobre els duels transgeneracionals – és a dir, el poder dels instints i la memòria (col·lectiva, corporal, emocional) davant les violències i els silencis imposats –; dels aprenentatges sobre el dolor i el plaer del col·lectiu LGTBIQ+ davant el rebuig, la mort i les pèrdues; de la fal·làcia del progrés i l’individu, i la necessitat de saber-nos fràgils, mortals i interdependents, reivindicant la força creadora de la por i la tristesa, i el dret ancestral a viure unes espiritualitats que ens cuidin i celebrin.

Com planteja Diego del Pozo, els canvis de paradigma succeeixen en àmbits diferents al científic i en escales diferents a la de l’experiment quan canviem la posició en què ens situem, col·lectivament, davant la por. Connectant idees sobre el despreniment d’un cert jo i nosaltres que ja va ser, de l’acció de transicionar, de la de morir i de la de crear mons, és possible reivindicar la tremenda força mobilitzadora d’atendre l’eix espiritualitat-política.

https://hamacaonline.net/projects/pero-tinc-esperanca/

A càrrec d'Hamaca

Júlia Sánchez Cid és activista de la mort, alacantina, formada en Història i vinculada a les lluites per a l’alliberament sexual i de gènere. Es dedica a contextualitzar el sector funerari espanyol en la història i en el sistema-món, a qüestionar el marc legal i la cultura del tabú creat al voltant del morir, a visibilitzar les violències estructurals presents en els finals de vida i els acomiadaments, i a generar respostes de cures comunitàries a través de l’associació Som Provisionals, de la qual és cofundadora. Ha col·laborat en diverses investigacions i creacions, com la investigació Economías para la vida. Prácticas de economía feminista en la ciudad de Barcelona: de la cotidianidad a la medida de gobierno (associació CooperAcció), l’obra de teatre Aquellas que no deben morir (col·lectiu Las Huecas) o el projecte Duelos Queer (Museu Nacional d’Art de Catalunya).

http://www.somprovisonals.net/