Realitat Estesa

Les màscares.

Realitat Estesa és un projecte híbrid en progressiva extensió, dividit en actes on una performance en directe A/V [música + visuals] s'alterna amb converses filmades i entrevistes. Explora l'univers de les màscares, enteses com a extensió de la realitat individual, pugui ser interior i profunda o evocada externament: màscares que evoquen l'aquí i ara, o que porten a altres llocs, en altres temps.

La performance en directe és una "cerimònia" audiovisual, evocant els rituals sovint associats amb l'ús de les màscares: transporta en una narració no-linear, feta amb esbossos d'estímuls visuals, i ensurts a l'espai sonor, perquè cada espectador pugui re-construir  la  seva  propícia  experiència  personal  i  profunda;  el  directe  utilitza  les suggestions i els temes tractats en les converses filmades amb persones que fan servir les màscares amb beneficis terapèutics, psicològics, simbòlics, artístics o més aviat experimentals.

Les màscares mèdiques han colonitzat l'imaginari del món contemporani en els darrers anys: per a la nostra societat de forta cultura ocular, els rostres coberts de les

persones han obert un pont a la fantasia i la imaginació: la necessitat de completar un rostre ocult, la nostra forma més elevada d'identitat visual, ens ha fet fantasiejar amb signes corporals, moviments, llenguatge. La màscara mèdica, tècnica i asèptica, és un punt de partida per a una reflexió poètica sobre com imaginació i imaginari es despertin un cop la declaració descarada de la imatge a la qual hem estat educats es caigui.

En una època en què la realitat manufacturada-digital sembla poder ser la màxima expansió de les nostres [meta]vides, creant realitats virtuals i augmentades, detallades i cisellades en els seus detalls per simular immersions realistes, en entorns amb els mateixos eixos i límits de funcionament, hi ha d'altra banda un enorme i poderós espai d'extensió orgànica, tàctil, metamòrfica, espiritual: On i com poden les màscares guiar la nostra imaginació? Quins acords són capaços de ressonar? Quines identitats profundes són capaces de manifestar i quines d'ocultar?

En aquest episodi tocarem:

1. Màscares i interioritat: a l'escenari de la vida, seguim intercanviant escenes i papers (i les corresponents màscares), uns escollits i d’altres imposats: d'una banda ens protegeixen i de l'altra ens permeten accedir a la nostra interioritat, ens permeten contactar amb els nostres personatges interiors; la màscara potencia la dialèctica entre el que s'amaga i el que es revela, entre el que s'ensenya i el que roman ocult: representa el valor de la interioritat enfront de la superficialitat, del que mantenim ocult per elecció, per por, per trauma, per homologació, per inseguretat a causa de la falta de connexions amb persones afins; és el valor de la introspecció enfront del consum fàcil, és la poderosa articulació d'una cosa orgànica en lloc de l'apagada mental-digital.
   En algunes pràctiques, les màscares són l'objecte simbòlic mediador, la construcció del qual amb diferents materials, o el seu ús i l'atribució de rols simbòlics, permet accedir als personatges interiors i escenificar, en un espai de representació, experiències encara no elaborades.
2. Màscares per superar els límits de l'humà: la recerca i la comprensió del desconegut, el contacte amb forces indefinides són des de sempre el centre de l'existència i de la insistència de l'ésser humà. El cos es torna llavors una eina de mediació, que es pot decorar amb peces, màscares i signes: són les úniques vies a disposició per al contacte amb els esperits. En aquest procés, el rostre humà és el centre de la transfiguració i el cap ha de ser reforçat, perquè antena orgànica de la comunicació amb éssers extra-humans.

Enllaços d’interès:
https://vimeo.com/showcase/4030829 

Instagram:
@loonvisuals
@persus_nine

Stefano Caseya, Persus Nine

A càrrec d'OVNI, Observatori de Video no Identificat