Màquines de transparència explora la relació entre la tecnologia i les formes subtils de violència que des de la seva invisibilitat, la seva acceptació social, la seva aparentment anodina incursió en tots els aspectes de la vida social defineixen tant la cultura com les relacions interpersonals i les estructures de poder. En quatre programes audiovisuals, es qüestionarà des de diverses perspectives la funció de la tecnologia i més concretament, de la imatge tecnològica dins del context digital i dins de les paradoxes de la tecnosfera: visibilitat i invisibilitat, transparència i opacitat, control i optimització, utopia i distopia.

Programa 1: El cos quantificat

El programa explora la relació home-màquina a través de la biotecnologia, la biometria i les tecnologies del reconeixement. Un estudi entre l’afecte i la intel·ligència artificial a través d’un diàleg corporal entre humans i robots (Daria Martin) i una coreografia empàtica entre un guàrdia de seguretat i un guaridor que s’examinen a través d’un dispositiu òptic unint matèria orgànica i matèria digital (Nadav Assor). L’aproximació a l’estructura química del 21% de l’oxígen necessari en l’atmosfera perquè existeixi la consciència humana (Ursula Biemann). La quantificació de les funcions vitals de l’individu a través de tecnologies que actuen amb un nombre reduït i preprogramat de paràmetres per detectar malaltia i dissenyar la curació en neurociència (Eva Zornio) i en robòtica quirúrgica (Yuri Ancarani). Un experiment contemporani sobre el funcionament de la retina seguint les instruccions del tractat Ophthalmographia, de 1623, del metge Vopiscus Fortunatus Plempius (Sarah Vanagt i Katrien Vanagt).

Soft Materials, Daria Martin, 2004, 10 min, Regne Unit, sense diàlegs, arxiu digital (pel·lícula 16 mm transferida)

Da vinci, Yuri Ancarani, 2012, 25 min, Itàlia, sense diàlegs, Blu-ray

Feelers (Esotropia II), Nadav Assor, 2012, 16 min, Estats Units, anglès, subtítols en anglès

Twenty One Percent, Ursula Biemann i Mo Diener, 2016, 20 min, Suïssa, anglès

Le système miroir, Eva Zornio, 2015,17 min, Suïssa, francès, subtítols en anglès

In Walking Hours, Sarah Vanagt & Katrien Vanagt, 2015, Bèlgica, 18 min, sense diàlegs, textos en anglès i en francès

Activitat en el marc de l'exposició Tecnologies de la violència.

Foto: Soft Materials, 2004 © Daria Martin (Maureen Pauley, Londres)

Agraïments a
Argos, Bruselas
Isabella Bortolozzi Galerie, Berlín
Maureen Pauley Gallery, Londres
Ultraviolet Media, Bucarest
I a tots els artistes

Màquines de transparència explora la relació entre la tecnologia i les formes subtils de violència que des de la seva invisibilitat, la seva acceptació social, la seva aparentment anodina incursió en tots els aspectes de la vida social defineixen tant la cultura com les relacions interpersonals i les estructures de poder. En quatre programes audiovisuals, es qüestionarà des de diverses perspectives la funció de la tecnologia i més concretament, de la imatge tecnològica dins del context digital i dins de les paradoxes de la tecnosfera: visibilitat i invisibilitat, transparència i opacitat, control i optimització, utopia i distopia.

Programa 2: Imatge ex machina

Geopolítica i òptica. Intromissió d’imatges d’ús militar en l’àmbit civil. Vigilància aèria i nous aparells de visió. Imatges per al càlcul i la racionalització que perden la seva funció de representació a favor de la d’identificació. Sobrevol de les àrees protegides de l’incipient neocapitalisme a Silicon Valley (Bureau of Inverse Technology) i de discretes fàbriques d’armes (Johann Lurf). Qüestionament de l’ús dels drons explorant el seu ús subversiu a la frontera entre els Estats Units i Mèxic (Adrien Missika), sota una mirada irònica i poètica en el context egipci (Heba Amin) o com a metàfora col·lectiva de la immigració iraniana (Arash Nassiri). L’apropiació d’imatges de Google Earth sobre el sistema de repartiment agrícola de Thomas Jefferson als Estats Units (Gerco de Ruijter), la humanització de la imatge robòtica d’una sonda submarina, que es lamenta de la seva impotència per evitar danys ambientals (Semiconductor) i una observació meteorològica de Goethe (Silvia Maglioli i Graeme Thomson).

Bit Plane, Bureau of Inverse Technology, 1999, 14 min, Estats Units, anglès

Embargo, Johann Lurf, 2014, 10 min, Àustria, sense diàlegs

As the Coyote Flies, Adrien Missika, 2014, Suïssa, 14 min, sense diàlegs

Tehran-Geles, Arash Nassiri, 2014, 19 min, França, persa, subtítols en anglès

Wolkengestalt, Silvia Maglioni i Graeme Thomson, 2007,13 min, França, alemany, subtítols en anglès

Grid Corrections, Gerco de Ruijter,  2016, 3 min, Països Baixos, sense diàlegs

Some Part of Us Will Have Become, Semiconductor, 2012, 12 min, Regne Unit, anglès

As Birds Flying, Heba Amin, 2016, 7 min, Egipte, àrab, subtítols en anglès

Activitat en el marc de l'exposició Tecnologies de la violència

Foto: Grid Corrections, 2016 © Gerco de Ruijter (LIMA, Amsterdam)

Agraïments a
Galerie Bugada & Cargnel, París
LIMA, Amsterdam
LUX, London
Sixpack, Viena
i a tots els artistes

Màquines de transparència explora la relació entre la tecnologia i les formes subtils de violència que des de la seva invisibilitat, la seva acceptació social, la seva aparentment anodina incursió en tots els aspectes de la vida social defineixen tant la cultura com les relacions interpersonals i les estructures de poder. En quatre programes audiovisuals, es qüestionarà des de diverses perspectives la funció de la tecnologia i més concretament, de la imatge tecnològica dins del context digital i dins de les paradoxes de la tecnosfera: visibilitat i invisibilitat, transparència i opacitat, control i optimització, utopia i distopia.

Programa 3. Hiperòptica: visibilitat o invisibilitat

Empremtes digitals: in/visibilitat i el dret a la desaparició a la xarxa. Reflexió sobre el materialisme digital i les granges de dades. Falsa alarma social, política i militar en substituir la bandera dels Estats Units per una bandera blanca al pont de Brooklyn, a Nova York, (Matthias Wermke, Lutz Henke i Mischa Leinkauf). Emmagatzematge de la metadada en estructures arquitectòniques ultrapassades novaiorqueses del segle XIX (Emma Charles). Resistència democràtica enfront de sistemes de seguiment i d’accessibilitat a la informació en l’època de vigilància massiva (Metahaven). Viatge cap a un futur megacentre de dades de Google, inspirat en l’art natura de Jan Dibbets, emulant artesanalment les imatges de Google Earth (Michiel van Bakel). Un assaig visual sobre el modelat del consumidor a través del seguiment monitoritzat de les dades emeses en línia (Donna Verheijden). Omnivisió de les càmeres i règim d’emissió/control d’imatges en directe: la ubiqüitat i la instantaneïtat del circuit tancat i la seva disseminació global (Chris Marker).

Symbolic Threats, Matthias Wermke, Lutz Henke i Mischa Leinkauf, 2015, 15 min, Alemanya, anglès

Black Transparency, Metahaven, 2013, 14 min, Països Baixos, anglès

Fragments on Machines, Emma Charles, 2013, 15 min, Regne Unit, anglès

Road Trip to the Dutch Mountains, Michiel van Bakel, 2015, 3 min, Països Baixos, sense diàlegs

Land of Desire - Happy is the New Black, Donna Verheijden, 2016, 18 min, Països Baixos, francès i anglès, subtítols en anglès

Stopover in Dubai, Chris Marker 2011, 27 min, Emirats Àrabs Units, sense diàlegs, subtítols en anglès

Activitat en el marc de l'exposició Tecnologies de la violència.

Foto: Fragments on Machines, 2013 © Emma Charles

Agraïments a
LIMA, Amsterdam
i a tots els artistes

Màquines de transparència explora la relació entre la tecnologia i les formes subtils de violència que des de la seva invisibilitat, la seva acceptació social, la seva aparentment anodina incursió en tots els aspectes de la vida social defineixen tant la cultura, les relacions interpersonals, com les estructures de poder. En quatre programes audiovisuals es qüestionarà des de diverses perspectives la funció de la tecnologia i més concretament, de la imatge tecnològica dins del context digital i dins de les paradoxes de la Tecnoesfera: entre visibilitat i invisibilitat, transparència i opacitat, control i optimització, utopia i distòpia.

Programa 4: Tecno-eco-cè

Exploració de la influència tecnològica en els ecosistemes de la Terra a l’edat geològica de l’Antropocè i la seva repercussió al canvi climàtic programat i subjecte als interessos econòmics de l’anomenat Capitalocè. Un assaig sobre la brossa tecnològica, la materialitat d’allò que és digital i la reutilització de materials tecnològics obsolets: Àfrica com a abocador digital d’occident (Louis Henderson). Una mirada sota la superfície dels servidors de dades a l’antic búnker a Estocolm: geologia i ciència ficció (Emma Charles). Bio-geografia: canvis radicals al paisatge i als ecosistemes quan es produeix un desequilibri en algun d’ells: l’extracció de materials a Canadà causa desastres climàtics a regions remotes de Bangladesh (Ursula Bimann). Responsabilitat humana i incapacitat d’aprendre dels desastres ecològics i les guerres (Basim Magdy). Fukushima després del desastre nuclear: l’invisible i les polítiques de la representació a través d’un viatge per la iconografia paisatgística japonesa (The Otolith Group).

All That Is Solid, Louis Henderson 2014, 15 min, FR, francès i anglès.

White Mountain, Emma Charles  2016, 20 min UK, anglès.

Deep Weather, Ursula Biemann 2013, 9 min, CH, anglès.

The Dent, Basim Magdy 2014, 19 min, EG, Super 16mm film transferred to Full HD video (Commissioned by the Abraaj Group Art prize 2014), sense diàlegs, subtítols en anglès.

The Radiant, The Otolith Group 2012, 64 min, UK, anglès i japonès, subtítols en anglès.

Activitat en el marc de l'exposició Tecnologies de la violència.

Foto: Deep Weather, 2015 © Ursula Biemann

Agraïments a
Video Data Bank, Chicago
Lux, Londres
i a tots els artistes