Projecció de 'Dime quién era Sanchicorrota', dirigida per Jorge Tur, 63 min, 2013.
Presentació a càrrec d'Antonio Baños (Barcelona 1967) periodista i escriptor.
Així com s’imprimeixen les llegendes, amb molta confusió. Cadascú transmet el relat oral tal com el va escoltar de boca dels seus avantpassats. Si aquest dia està d’humor, potser hi introduirà alguna cosa de la seva pròpia collita, i en un radi de pocs quilòmetres el mite passarà a tenir una multiformitat delirant plena de dades contradictòries, això sí, amb alguns fets recurrents que es repeteixen a manera de tornada. Jorge Tur viatja al parc de les Bardenas, a Navarra, i fa una pregunta ben senzilla als seus habitants: qui era Sanchicorrota? El bandoler del segle xv que robava als rics i ho compartia amb els pobres? El bandit cortès? El seductor? El delinqüent enginyós? El lladre noble i indestructible que va decidir suïcidar-se abans que perdre la llibertat? Amb un endimoniat sentit de l’humor i un gest sanament desmitificador, Tur encara una qüestió tan complexa i sobreexposada com la memòria col·lectiva. Una inesperada troballa en una cabana transformarà el to dels testimonis i de la mateixa pel·lícula, i traslladarà el film a la història recent de les Bardenas, a un passat proper i dolorós com una ferida oberta per a diverses generacions.
Sobre el realitzador
El 2006, Jorge Tur va dirigir De función, en coproducció amb Televisió de Catalunya i el màster de la UAB. El treball ens parla de la vida en una funerària, precisament d’allò que no estem acostumats a veure. «Com el seu títol avança, la mirada modela cada pla com si es tractés d’un lloc on es confonen els límits de les bambolines i l’escenari, com si el procés de preparació ja tingués una teatralitat suficient que fa innecessària la representació» (D. Trerotola). Ha guanyat premis com el Manoel de Oliveira al Millor Documental Internacional al Festival Internacional de Cinema Curtas Vila do Conde (Portugal), el Nova Autoria a la Millor Direcció al Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i el segon premi a la secció Curts Nacionals de Documenta Madrid. El seu següent treball, Castillo, ens explica la història entre un resident d’un psiquiàtric i el seu educador, entestat a ensenyar-li a fer un informatiu de televisió. Aquest treball li va valer la Menció Especial del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Las Palmas. El seu últim treball és una coproducció amb Krea Expresión Contemporánea (Vitòria-Gasteiz) titulada Si yo fuera tú, me gustarían los Cicatriz, en què, pels carrers de Vitòria, els seus habitants reciten cançons d’un grup de punk basc dels anys vuitanta i noranta: els Cicatriz. Completen aquesta filmografia una sèrie de diaris Diarios #1-4 (que comprèn les peces Desayuno frente al canal, Benidorm, Fin de año i Mi camisa huele brillante) i travelogues (Diario Ruso: el futuro de los años ochenta). Actualment és docent i coordinador de producció de projectes al Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB.